Llibre PERICASSOS

 El proper diumenge 15 de maig, 158 descendents de la família Pericàs ens trobam  a Bella Ventura, lloc propietat de na Dolores Al·lès Morlà. De la parella formada per Perico Al·lès Pons i Lola Coll Febrer han sortit 199 descendents (fins al moment), amb la particularitat de que 16 són bessons. 

La trobada coincideix amb la publicació del llibre Pericassos, Memòries d'una família de Ferreries, que ha escrit el seu net Pere Al·lès Moll, als 85 anys,  per recordar "els familiars que són l'arrel de la nostra existència i fer present l'amor dels que que ens han precedit".

El llibre, un recull  dels moments vitals que van marcar la seva vida, és un retrat d'aquella Ferreries rural on els vincles familiars, el temps lent i la cohesió social formaven un cultiu educatiu que enriquia la vida quotidiana, com mostra aquest fragment: 

" Si durant el dia, el pati el nostre món d'infants, els fosquets ho era la taula pastera del menjador. Els nets ens hi posàvem drets damunt, mentre els pericassos, encara fadrins, ens rodejaven i es posaven a cantar. Amb ells cantàvem i compartíem una alegria de viure que es contagiava sense sermons (...) La família es va convertir en un rusc de moltes famílies on tothom hi podia trobar el seu lloc".

Aquesta trobada coincideix també amb la publicació del llibre BARTOMEU AL·LES PONS, VIDA I LLEGAT PEDAGÒGIC, escrit per Miquel Àngel Limón, amb pròleg de Jaume Mascaró Pons (familiar dels Al·lesos per s'àvia paterna, Maria, germana de Bartomeu i Perico), i la col·laboració d'Antoni Fullana Coll (context històric) i de Pere Alzina Seguí (context educatiu), que publica l'Ajuntament de Ferreries dins la col·lecció MONOGRAFIES FERRERIENQUES,  i es presentarà al públic el proper 27 de maig a l'Auditori. 

Bartomeu Al·lès Pons, germà de Perico, tot i provenir d'una família pobre, va estudiar magisteri, va fundar una escola a Maó (d'estudis primaris, secundaris i comercials) i va ser un dels impulsors de la fundació de l'Ateneu de Maó. Tot i que va dedicar la vida a l'educació i al compromís social, tal com recorda Miquel Àngel Limón, la seva figura va ser oblidada: "Nomia Bartomeu Al·lès Pons. Tanmateix, cent i busques d’anys després d’anar-se’n a la tomba del nihilisme, ¿què en sabem d’ell? ¿A qui li sona el nom un mínimum? Des que, personalment, vaig rebre les primeres notícies fragmentàries sobre aquesta figura, em semblà de seguida un personatge per al record, dit ara, per la meva part, amb mesura i sense voler invocar fílies o fòbies de cap mena contra res ni ningú. (...). Per mi, es tracta d’un individu que, d’un bon tros, es va fer creditor a uns grams de fortuna per a la posteritat, i que, tanmateix, s’ha vist tenyit per un, diguem-ne, gasiu atzar post mortem.

El dia del seu funeral, als 48 anys, va rebre el suport dels seus ex-alumnes, entre ells Cosme Parpal i Marquès (1878-1923)  que va escriure: “Para mí fue y es y será siempre el maestro, el educador, el padre espiritual de mi generación”.  Esteis tots convidats a la presentació que es farà dia 27 de maig.